Les Pintes i la Màgia a la tradició catalana // Los Peines y la Magia en la tradición catalana // Haircombs and Magic in Catalan tradition

CATALÀ

Plou i fa sol… les bruixes es pentinen…  

escarr
Pinta de la cova d’Es Carritx 1100-800aC    

En la tradició catalana la pinta és un objecte màgic semblant al fus o la filosa; ja que sempre hi ha hagut una vella relació simbòlica entre filar i pentinar, entre el fil i el cabell, o una relació entre les pintes de pentinar lli o cànem per a ser filat.  

La pinta és un atribut fabulós de sirenes, encantades, i també de bruixes; presenta també relació amb la cua descarnada o l’espina del peix, signe de mort. En cultures primitives, tallar-se els cabells o pentinar-se, podia tenir, en certes circumstàncies -per exemple durant el dol, caràcter de tabú.  

Respecte el seu ús en els arts d’encantament o d’enamorament, trobem que en el cançoner i en el rondallari moltes noies enamoren els galants pentinant-se la llarga cabellera mentre seuen a la finestra amb una pinta d’or. Les encantades i dones d’aigua, numens relacionats amb el medi aquàtic, pentinen les seves cabelleres amb pintes d’argent vora les fonts i els estanys i encanten els qui les miren.  

En altres rondalles, se’ns conta que, quan el marit d’una dona d’aigua incompleix la seva promesa de no citar mai el seu origen i trenca l’encís, ella segueix tornant cada nit, malgrat tot, a pentinar els seus fills. 

També es freqüent, com al conte de l’Amor de les Tres Taronges, el cas de la vella bruixa que s’ofereix a pentinar la noia i maliciosament li clava la pinta o una agulla de picar al clatell, amb la qual cosa la noia resta encantada, adormida, com morta, o transformada en ocell; només arrencant-li l’agulla retornarà a la seva identitat original.  

ebdda9bbaf826aba7d5fb1cf7bcd3925--roman-fashion-hairpin
Pinta d’os de l’Antiga Roma segle II-V

Fins fa poc temps, es creia que quan les bruixes es pentinaven desencadenaven tempestes, sobretot a la mar, ja que els cabells que resten enredats a la pinta després de pentinar-se poden provocar el mal temps. D’aquí sorgeix la cançó infantil de “plou i fa sol / les bruixes es pentinen / plou i fa sol / les bruixes porten dol”.

En el rondallari es conserven mostres del llançament màgic d’una pinta en persecucions; com en la rondalla de la bruixa o filla del diable qui llança una pinta que es converteix  en un bosc espès o en un riu en flames que el perseguidor no pot travessar.  

Antigament hom donava a les pentinadores un poder especial per entendre el sentit dels somnis, talment les clàssiques sibil·les. I en el rondallari, l’àvia del gegant o l’ogre o del diable, mentre el pentina pot descobrir els secrets o misteris que guarda, tot arrencant-li tres pèls.  Ara bé, deixarem la relació amb les Filadores i el Fat per a futurs articles…  

 


CASTELLANO:

Llueve y luce el sol… las brujas se peinan.. (antigua canción catalana). 

En la tradición catalana, el peine es un objeto mágico parecido al huso o la rueca, ya que siempre ha habido una vieja relación simbólica entre hilar y peinar, entre hilo y pelo, o una relación entre los peines de peinar lino o cáñamo para ser hilado.    

El peine es un atributo fantástico de sirenas, encantadas y también de brujas. Presenta también relación con la cola descarnada o la espina del pez, símbolo de muerte. En culturas primitivas, cortarse el pelo o peinarse, podía tener en ciertas circunstancias (por ejemplo, durante un duelo) un carácter tabú.

Respecto a su uso en las artes de encantamiento o de enamoramiento, encontramos en el cancionero y en el folclore muchas doncellas que enamoran a sus pretendientes peinándose la larga cabellera, sentadas en las ventanas, con pinta de oro.  Las encantadas o mujeres de agua (xanasgojes, aloges, …) peinan sus cabellos con pintas de plata cerca de las fuentes y los lagos, encantando a quien las mira. 

Cuando el marido de una encantada incumple la promesa de no citar nunca el origen de ella, rompiendo así el encantamiento, y a pesar de que ella lo abandona, retorna cada noche para peinar a sus hijos.   

También es frecuente, como encontramos en el cuento del “Amor de les tres taronges”, el caso de la vieja bruja que se ofrece para peinar a la muchacha y maliciosamente le clava el peine o una aguja de picar en el cuello, con la cual cosa la chica restará encantada, dormida, como muerta, o transformada en pájaro- y solo arrancándole el peine o la aguja volverá a su identidad original.   

Se cree que cuando las brujas se peinan, desencadenan tormentas, sobretodo en la mar, ya que los cabellos que quedan enredados en el peine después de peinarse pueden provocar el mal tiempo. De aquí surge la rima catalana “Llueve y hace sol / las brujas se peinan / llueve y hace sol / las brujas van de negro”, que parece hacer referencia a esta creencia.

En el folclore conservamos muestras del lanzamiento mágico de un peine en las persecuciones: hay relatos que cuentan la historia de una  muchacha que es una bruja o a veces la misma hija del diablo, lanza un peine que se convierte en un bosque espeso o en un río en llamas que su perseguidor no puede atravesar.   

Antiguamente se daba a las peinadoras un poder especial para entender el sentido de los sueños, igual que las clásicas sibilas. Y en el folclore, la abuela del gigante o del ogro, (que en algunas versiones es la abuela del diablo), mientras lo peina puede descubrir los secretos o misterios que guarda, arrancándole de la cabeza o de la barba tres pelos.     

Dejaremos la relación con las Hilanderas y el Destino  para futuros artículos… 

  


ENGLISH:

In the Catalan tradition combs are regarded as a magical objects similar to spindles, as there has always been an old symbolic relationship between spinning and combing, between the thread and the hair, or a relationship with the hemp and linen combs that were used for threading. 

The comb is a fabulous attribute of sirens, the water nymphs (encantades or dones d’aigua), and also witches; and they present a relationship with the spines of fish, a traditional symbol for death. In primitive cultures, cutting hair or combing, it could have, in certain circumstances – for example during mourning, a taboo-like character. 

Regarding their use in the arts of enchantment or love witching, we find that, in songs and stories, it is said that many girls make young men fall in love with them by combing their long hair while sitting in the window with a golden comb. The feminine water spirits (dones d’aigua or gojes in Catalan) comb their hair with silver combs near the fountains and the ponds and enchant those who look at them, perhaps a reminiscence of a deity that connects water and the Otherworld. 

There is a tale that tells the story of a dona d’aigua who fails to her promise of never mentioning her true nature and her origin to her husband, and despite having to return to her world, she keeps coming back every night to comb her children. 

It is also frequent, as in the story of the “Love of the three oranges”, the case of the old witch who is offered to comb the girl and maliciously nails the comb or a needle on her neck, making the girl, now under a spell, fall asleep, drop dead, or turned into into a bird; only by removing the needle will she return to its original identity. 

It is believed that when the witches and sorceresses comb their hair, they unleash storms, especially at sea, as the hair that remains tangled to the comb after combing can cause bad weather. There is an old nursery rhyme that goes: “It rains and the sun is shining / witches comb their hair / it rains and the sun is shining / witches dress in black” that makes reference to such belief.

In other tales, we can find evidences of the magical shooting of combs, in context of a persecution: the witch or a daughter of the devil throws a comb that becomes a thick forest or in a river in flames that the prosecutor can not cross.   

In ancient times, a special power was given to combs and they were regarded as a tool to understand the meaning of dreams, such as used by sibyls. There is a tale in Catalonia that tells the story of a grandmother of a giant, an ogre, (in some versions she is said to be the grandmother of the devil) who, by combing her grandson, is able to discover the secrets or mysteries that he keeps, taking three hairs from him, making a clear reference to the spinner and the powers of prophecy. Anyway, we will leave the relationship with spinners and Fate for future articles … 

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s