Agenda de Primavera – Estiu 2018 / Agenda Primavera – Verano 2018

El Gremi de l’Art està preparant un seguit d’activitats per a aquesta propera temporada que és apunt de començar. Us agraïm molt el vostre suport!

CATALÀ:

Dissabte 19 de Maig: Segona Jornada de Bruixeria

Jornada de Bruixeria2

Tal com vam fer el passat dissabte 3 de març, tornem a celebrar una jornada de Bruixeria on es duran a terme tres xerrades/tallers independents.

Lloc: Aquesta activitat tindrà lloc a Barcelona, a La Nau, Taller d’Arts Plàstiques.

Preus:

  • 1 taller: 40 euros
  • 2 tallers: 60 euros
  • 3 tallers: 80 euros

Tallers:

  • Ampolles i recipients en la Bruixeria, amb Lídia Chalaux

Per a protegir, endolcir, atreure, obrir camins, destruïr, i beneïr; l’ús de les ampolles en la Bruixeria ens ve de lluny, i en els nostres dies s’empren amb qualsevol tamany i color. Què és una ampolla de bruixa? I una gerra de mel? Aigües de guerra i de pau? I conjurs “embotellats”? Ho veurem, i en farem entenent com funcionen i què requereixen.

  • Màgia sigilítica, amb Occvlta.

Ens endinsarem en el desconegut i sempre malinterpretat món dels sigils, la seva història, i els mètodes per a crear-los en diferents escoles. Elaborarem un sigil seguint diverses tècniques, i aprendrem a diferenciar-los dels símbols i les signatures.

  • “Ars Speculum”: usos màgics del mirall, amb Laura Lleonart.

El mirall ha esdevingut un objecte quotidià, però la seva història ha estat lligada a les creences màgiques des de l’antiguitat, que encara podem intuir a través del folklore i la superstició popular. En aquest taller explorarem, més enllà de la clarividència, l’ús del mirall i altres superfícies reflectants com a eines màgiques en relació als elements, els astres, els esperits, i el doble. Així mateix, es tracta d’un taller pràctic en el que podran preparar el seu mirall per a diferents finalitats.
Per a apuntar-vos envieu un correu a gremidelart@gmail.com

Us recordem que les places són limitades!

– – – – – – – – – – – – – – – –

CASTELLANO:

Sábado 19 de Mayo: Segunda Jornada de Brujería

Tal y como hicimos el pasado sábado 3 de marzo, volvemos a celebrar una jornada de Brujería donde se llevarán a cabo tres charlas / talleres independientes.

Lugar: Esta actividad tendrá lugar en Barcelona, ​​en La Nau, Taller de Artes Plásticas.

Precios:

  • 1 taller: 40 euros
  • 2 talleres: 60 euros
  • 3 talleres: 80 euros

Talleres:

  • Botellas y recipientes en la Brujería, con Lídia Chalaux.

Para proteger, endulzar, atraer, abrir caminos, destruir, y bendecir; el uso de las botellas en la Brujería nos viene de lejos, y en nuestros días se emplean con cualquier tamaño y color. ¿Qué es una botella de bruja? ¿Y una jarra de miel? Aguas de guerra y de paz? ¿Y conjuros “embotellados”? Los veremos, y los haremos entendiendo cómo funcionan y qué requieren.

  • Magia sigilítica, con Occvlta.

Nos adentraremos en el desconocido y siempre malinterpretado mundo de los sigilos, su historia, y los métodos para crearlos siguiendo diferentes escuelas. Elaboraremos un sigilo siguiendo diversas técnicas, y aprenderemos a diferenciarlos de los símbolos y las firmas.

  • “Ars Speculum”: usos mágicos del espejo, con Laura Lleonart.

El espejo se ha convertido en un objeto cotidiano, pero su historia ha estado ligada a las creencias mágicas desde la antigüedad, que aún podemos intuir a través del folclore y la superstición populares. En este taller exploraremos, más allá de la clarividencia, el uso del espejo y otras superficies reflejantes como herramientas mágicas en relación a los elementos, los astros, los espíritus, y el doble. Asimismo, se trata de un taller práctico en el que se podrán preparar espejos para diferentes fines.

Para apuntaros enviad un mensaje a gremidelart@gmail.com

¡Se recuerda que las plazas son limitadas!


Divendres 20, dissabte 21, i diumenge 22 de juliol: 4t Seminari de Bruixeria Tradicional: Herbalisme en la Màgia i la Bruixeria.

4t Seminari

De nou tornem a celebrar un seminari de bruixeria que versa sobre el món vegetal. A diferència de les edicions anteriors, aquest serà el primer cop que celebrarem un seminari de tres dies, donat que hem decidit aprofitar al màxim les possibilitats del territori on es durà a terme, així com establir unes dinàmiques relaxades i agradables. Amb tot, aquells que així ho desitgin podran reduir la seva estada a dos dies.

Lloc: Aquesta activitat tindrà lloc a Altron, al Pallars Sobirà (Pirineu de Lleida).

Preus:

  • 2 dies: 180 euros (allotjament inclòs)
  • 3 dies: 230 euros (allotjament inclòs)

Activitats:

  • Panakèia: éssers vegetals i curació, amb Anaïs Estrems
  • Dominació amb l’ajut dels esperits del camí vírid, amb Lídia Chalaux
  • Lamiarum Unguenta: l’ungüent bruixat, teoria i pràctica, amb Occvlta
  • Els esperits al regne vegetal, culte arbori, amb Laura Lleonart
  • Sortides i activitats nocturnes.

Horari:

Divendres 20 Dissabte 21 Diumenge 22
Matí Dominació Ajut Esperits Esperits Regne Vegetal
Tarda Panakèia Lamiarum Unguenta Reflexions i posada en comú
Nit Dominació Ajut Esperits Lamiarum Unguenta

Rebreu més informació ben aviat!

 

Per a apuntar-vos envieu un correu a gremidelart@gmail.com

Us recordem que les places són limitades!


– – – – – – – – – – – – – – – –

CASTELLANO:

Viernes 20, sábado 21, y domingo 22 de julio: 4º Seminario de Brujería Tradicional: Herbalismo en la Magia y la Hechicería.

De nuevo volvemos a celebrar un seminario de Brujería que versa sobre el mundo vegetal. A diferencia de las ediciones anteriores, este será la primera vez que celebraremos un seminario de tres días, dado que hemos decidido aprovechar al máximo las posibilidades del territorio donde se llevará a cabo, así como establecer unas dinámicas relajadas y agradables. Con todo, aquellos que así lo deseen podrán reducir su estancia de tres a dos días.

Lugar: Esta actividad tendrá lugar en Altron, en el Pallars Sobirà (Pirineo de Lleida).

Precios:

  • 2 días: 180 euros (alojamiento incluido)
  • 3 días: 230 euros (alojamiento incluido)

Actividades:

  • Panakèia: seres vegetales y curación, con Anaïs Estrems
  • Dominación con la ayuda de los espíritus del camino viridis, con Lídia Chalaux
  • Lamiarum ungüentos: el ungüento brujas, teoría y práctica, con Occvlta
  • Los espíritus en el reino vegetal, culto arbóreo, con Laura Lleonart
  • Salidas y actividades nocturnas.

Horario:

Viernes 20 Sábado 21 Domingo 22
Mañana Dominación Ayuda Espíritus Espíritus Reino Vegetal
Tarde Panakèia Lamiarum Unguenta Reflexiones y puesta en común
Noche Dominación Ayuda Espíritus Lamiarum Unguenta

Os haremos llegar más información muy pronto.

Para inscripciones, enviad un mensaje a gremidelart@gmail.com

¡Os recordamos que las plazas son limitadas!

 

Anuncios

Inauguració de “Se’n parlave i n’hi havie”, l’exposició sobre Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu – Inauguración de “Se’n parlave i n’hi havie”, la exposición sobre Brujería en las tierras de Ponent y Pirineo

cartell bruixeria eco (1)
Cartell de l’exposició

CATALÀ:

El proper dimarts 13 de març s’inaugura l’exposició itinerant sobre Bruixeria a les terres de Ponent i Pirineu que s’anomenarà “Se’n parlave i n’hi havie”, fent referència a una d’aquelles expressions que es deien als pobles quan s’inquiria sobre la presència de bruixes a territoris lleidatans. El punt d’inici d’aquesta exposició serà l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu, un lloc molt representatiu en aquest fenòmen, ja que fou en aquella població on es va dur a terme la primera legislació de caire civil per a prohibir la Bruixeria, present al Llibre de Costums i Ordinacions de les Valls d’Àneu, de 1424. Un text on se’ns narra que les bruixes “van de nit ab les bruixes al boc de Biterna e aquell prenen per senyor, fent-li homenatge, renegant lo nom de Déu, anant de nit, llevant los infants petits del costat de llurs mares, e aquells maten, donen gatirnons o buxols, donen metzines en diverses maneres”, i que tot i haver passat  molt desapercebut a nivell europeu i haver sigut ignorat en el conjunt de la història de la cacera de bruixes, mereix ésser reconegut per la seva rellevància.

L’exposició, coordinada per l’historiador Pau Castell, combinarà aspectes històrics de la Bruixeria, com ara els judicis duts a terme al Pallars o la creació del constructe de la bruixa i el bruixot, amb el llegat etnològic que aquest fenòmen ha tingut al territori, el qual, per les peculiaritats de la seva origrafia i l’estil de vida de la zona de muntanya, es mantingué inalterat fins a mitjan del segle XX.

Així doncs, “Se’n parlave i n’hi havie” restarà a l’Ecomuseu d’Esterri d’Àneu des del dimarts 13 de març fins al dia 7 de maig, moment en el qual començarà a itinerar pels centres que formen part de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran.


CASTELLANO:

El próximo martes 13 de marzo se inaugura la exposición itinerante sobre Brujería en las tierras de Ponent y Pirineo que se llamará “Se’n parlave i n’hi havie” (‘se hablaba de ello, y los/las habían’), haciendo referencia a una de esas expresiones que se decían en los pueblos cuando se inquiría sobre la presencia de brujas en territorios leridanos. El punto de inicio de esta exposición será el Ecomuseu de Esterri d’Àneu, un lugar muy representativo en este fenómeno, ya que fue en aquella población fue donde se conformó la primera legislación de tipo civil para prohibir la Brujería, presente en elLlibre de Costums i Ordinacions de les Valls d’Àneu, de 1424. Un texto donde se nos narra que las brujas “van de noche con las brujas al Boque (cabrón) de Biterna y aquel toman por señor, haciéndole homenaje, renegando el nombre de Dios, yendo de noche, quitando los niños pequeños del lado de sus madres, y aquellos matan, dándoles gatirnons o buxols, y les dan venenos en varias maneras “, que a pesar de haber pasado muy desapercibido a nivel europeo y haber sido ignorado en el conjunto de la historia de la caza de brujas, merece ser reconocido por su relevancia.

La exposición, coordinada por el historiador Pau Castell, combinará aspectos históricos de la Brujería, como los juicios llevados a cabo en el Pallars o la creación del constructo de la bruja y el brujo, con el legado etnológico que este fenómeno ha tenido en territorio, el cual, por las peculiaridades de su orografía y el estilo de vida de la zona de montaña, se mantuvo inalterado hasta mediados del siglo XX.

Así pues, “Se’n parlave i n’hi havie” permanecerá en el Ecomuseu de Esterri d’Àneu desde el martes 13 de marzo hasta el día 7 de mayo, momento en el que comenzará a itinerar por los centros que forman parte de la Red de Museos de las Tierras de Lleida y Aran.

Més informació / Más información:

Facebook Ecomuseu de les Valls d’Àneu

Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran

 

La Recerca sobre Bruixeria a les Terres de Lleida i el Pirineu

 

CATALÀ

Aquest proper dimarts 21 de Novembre, a l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu d’Esterri d’Àneu es durà a terme una jornada per a tractar La Recerca sobre Bruixeria a les Terres de Lleida i el Pirineu, amb la presència de Pau Castell, Àngel Gari, Josefina Roma, i Núria Morelló. El Gremi de l’Art també hi farà acte de presència presentant el seu projecte de recuperació i difusió de la Bruixeria al territori. Us hi esperem!


CASTELLANO:

Este próximo martes 21 de Noviembre, en el Ecomuseu de las Valls d’Àneu de Esterri d’Àneu se llevará a cabo una jornada para tratar La Investigación sobre Brujería en las Tierras de Lleida y el Pirineo, con la presencia de Pau Castell, Ángel Gari, Josefina Roma, y Nuria Morelló. El Gremi de l’Art también hará acto de presencia presentando su proyecto de recuperación y difusión de la Brujería en el territorio. ¡Os esperamos!


ENGLISH:

This coming Tuesday 21st of November, at the Ecomuseu de las Valls d’Àneu in Esterri d’Àneu, there will be held an event dealing with the Investigation and research of  Witchcraft Search in the Lands of Lleida and the Pyrenees, with the presence of Pau Castell, Ángel Gari, Josefina Roma, and Núria Morelló. The Gremi de l’Art will also present while presenting its project for the recovery and diffusion of Witchcraft in the territory.

programa_aneu-1

Seminari de Bruixeria Tradicional: els Misteris del Territori  // Seminario de Brujería Tradicional: los Misterios del Territorio

image2

CATALÀ:

Aquest passat cap de setmana va tenir lloc el tercer seminari organitzat pel Gremi de l’Art, que va versar sobre el territori, la forma en què es concep des de la Bruixeria, i totes les implicacions que aquest punt de vista té en relació amb altres àmbits com l’ecologia espiritual, el folklore, la recuperació de costums i idees oblidades, i la re-concepció de la nostra terra, tant per a l’individu com per a la comunitat.

Des del Gremi volem expressar un profund agraïment envers els assistents, i una gran satisfacció per la predisposició de tots ells i la valuosa feina que van desenvolupar en tot moment. La seva aportació va significar molt per a nosaltres, però, encara de forma més important, va obrir una porta cap a la recuperació d’allò perdut, esdevenint, de fet, allò més elevat a què podíem aspirar i que dóna sentit a tota la nostra tasca. 

22560935_10213059249049732_1494318289_o
Fotografia d’Anna de Mas

El lloc on es va dur a terme el seminari va estar marcat en tot moment per la proximitat de les ruïnes salvatges del castell de Montclús, un indret de llegenda, molt adient per als temes que vam tractar, tal com eren la re-interpretació del folklore, la cacera salvatge, la via nocturna, etc. Com ja hem dit, la predisposició dels assistents va ser en tot moment encomiable, fent que allò que hauria pogut quedar-se en un simple intercanvi d’opinions o un taller d’introducció esdevingués un punt i a part per a moltes de les persones que hi eren, i ajudar-les a reconstruir i refer un camí que no havia sigut transitat des de feia molt temps.

Esperem ésser capaços de seguir treballant amb el propòsit de recuperar el territori i re-interpretar la tradició de forma enriquidora i profunda, sense caure en el romanticisme i la idealització simplistes, entenent i incorporant totes les parts de la realitat, visibles o invisibles, clares o fosques, individuals o col·lectives. I per a dur-ho a terme, la tasca de tots és crucial. Des del Gremi seguirem treballant per fer escoltar les veus que han sigut silenciades pel pas del temps i les mentides, però que encara ens envolten, i esperen…

 


 

CASTELLANO:

image3 (1)

Este pasado fin de semana tuvo lugar el tercer seminario organizado por el Gremi de l’Art, que versó sobre el territorio, la forma en que se concibe desde la Brujería, y todas las implicaciones que este punto de vista tiene en relación con otros ámbitos como la ecología espiritual, el folklore, la recuperación de costumbres e ideas olvidadas, y la re-concepción de nuestra tierra, tanto para el individuo como para la comunidad.

Desde el Gremi queremos expresar un profundo agradecimiento hacia los asistentes, y una gran satisfacción por la predisposición de todos ellos y la valiosa labor que desarrollaron en todo momento. Su aportación significó mucho para nosotros, pero, aunque de forma más importante, abrió una puerta hacia la recuperación de lo perdido, convirtiéndose, de hecho, en lo más elevado a lo que podíamos aspirar y que da sentido a toda la nuestra labor.

El lugar donde se llevó a cabo el seminario estuvo marcado en todo momento por la proximidad de las ruinas salvajes del castillo de Montclús, un lugar de leyenda, muy adecuado para los temas que tratamos, tal como eran la re-interpretación del folklore, la cacería salvaje, la vía nocturna, etc. Como ya hemos dicho, la predisposición de los asistentes fue en todo momento encomiable, haciendo que lo que habría podido quedarse en un simple intercambio de opiniones o un taller de introducción se convirtiera en un punto y aparte para muchas de las personas que estaban, y ayudarlas a reconstruir y rehacer un camino que no había sido transitado desde hacía mucho tiempo.

image1Esperamos ser capaces de seguir trabajando con el propósito de recuperar el territorio y re-interpretar la tradición de forma enriquecedora y profunda, sin caer en el romanticismo y la idealización simplistas, entendiendo e incorporando todas las partes de la realidad, visibles o invisibles, claras o oscuras, individuales o colectivas. Y para llevarlo a cabo, la tarea de todos es crucial. Desde el Gremio seguiremos trabajando para hacer escuchar las voces que han sido silenciadas por el paso del tiempo y las mentiras, pero que todavía nos rodean, y esperan …

 

La Via Nocturna

CATALÀ

La Via Nocturna

compendium maleficarum vol
Compendium Maleficarum, 1608

 

Parlem de bruixes. Del vol de la bruixa. L’any 906 el Canon Episcopi recull la creença que certes dones segueixen a Diana en la seva cavalcada pels cels nocturns. Es considera a les creients “dones al·lucinades”, que seran amonestades per creure en aquesta superstició. Tot i així, als segles XIV-XV el vol de les bruixes, i el mal que son capaces de causar, s’accepten com una terrible realitat contra la que és necessari adoptar mesures dràstiques. La bruixeria és la darrera de les heretgies perseguides per la Inquisició, un culte a l’enemic del déu cristià i un perill per a la comunitat que ha d’ésser eradicat de la faç de la terra.

El model educatiu en el que hem crescut tendeix a emfatitzar la capacitat llibertadora de l’Edat de la Raó. Però, en parlar de l’Edat Moderna, s’esquiva convenientment el fet de que, juntament amb aquest nou ánim “racional”, el control sobre la població per part del poder es va accentuar en tots els sentits; aparegueren els censos, s’acceptà la tortura com a mètode per a la obtenció d’informació i es detallaren molts més assumptes respecte als que retre comptes. Aquest control creixent va estendre’s també a l’àmbit del pensament. La Edat Moderna traça un abans i un després en la relació de les persones amb el seu entorn, iniciant un procés d’Objectivació del món que la nostra civilització ha heretat de forma directe. És precisament en el periode d’aquest canvi de mentalitat en el que es produeixen les Caceres de Bruixes: Un cop “admesa” la realitat material de la bruixeria i el perill que suposava per al bé comú, esdevingué dogma. Un cop estandarditzats els mètodes i procediments per identificar la bruixa i aconseguir-ne la confessió, aquest coneixement pràctic va ésser publicat en forma de manuals i va passar a mans de les autoritats seculars, que havien de col·laborar necessàriament en l’eliminació de l’enemic general.

El vol al Sàbat és un dels trets distintius de la bruixeria europea; no es troba entre les acusacions (enverinament de pous, misses negres, canibalisme…) que havien compartit altres col·lectius perseguits en època medieval (leprosos, càtars, jueus). Bruixes capaces de fer bé o mal emprant el treball màgic les ha hagut a totes les èpoques i cultures, però el vol al Sàbat serva reminiscències dels antics paganismes i fa referència a la capacitat de certs individus de projectar una part de la seva consciència o esperit per participar, amb altres entitats descarnades, de fenòmens que es repetien cíclicament, relacionats no només amb el calendari agrícola, sinó amb els tots els processos naturals de vida i mort. La implicació humana en aquests processos – la memòria dels quals amb prou feines es conserva en la tradició folklòrica del segle XIX, i agonitza al llarg del segle XX – va lligada a una idea múltiple de l’ànima humana, així com a certes funcions actives que ha d’exercir a la Terra; un concepte marcat com “irracional” que ha estat secularment soterrat.

Quan revisem la documentació que es conserva en referència als processos de bruixeria, trobem que els inquisidors, sovint estranys ens els pobles als que arribaven, varen trobar multitud de respostes per part dels acusats. Respostes que se sortien del guió preparat per als interrogatoris. En aquells casos en els que les confessions no eren obtingudes per acció de la tortura, descobrim cosmologies i relats que varien de regió en regió, d’individu en individu, amb alguns elements en comú (el vol de l’esperit, la transformació en animal, les batalles, els banquets, el descens als Inferns…) però amb múltiples formes de concreció en imatges. Molts d’aquests practicants es consideraven bons cristians, defensors dels seus pobles contra enemics propers (humans o no), conscients d’estar acomplint un rol en les seves comunitats. La Inquisició va encarregar-se, mitjançant la tortura, però també a través de sermons, d’homogeneïtzar el discurs dels acusats de bruixeria i poblar-lo de les imatges elaborades pels demonòlegs.

El tipus de persecució a la que foren sotmeses les “bruixes” només podia dur-se a terme confiant en la “Veritat”, és a dir, arran de la creença en que la veritat era una i única, abastable mitjançant la raó i validable a través dels fets, sense admetre ambigüetats. Però quan les suposades probes de bruixeria (marques de naixement, i altres elements acusatoris), i la idea del vol físic de la bruixa, van deixar d’encaixar en el marc d’una raó refinada, la bruixeria va tornar a considerar-se una fantasia fora de la realitat. Fins fa relativament poc – i, en molts casos, encara avui- tot el que es considerava necessari descobrir respecte el vol al Sàbat era quina classe de droga provocava les  droga provocava les “al·lucinacions”. Amb això, ja es consideraria resolt i explicat l’incòmode cas de la bruixeria. El que la nostra civilització va sacrificar amb les “bruixes” que van anar a la forca o a la foguera fou la validesa de l’experiència subjectiva a l’hora d’entendre, explicar i participar en el món.

Potser aquesta sigui la major aportació de la bruixeria al món actual, el motiu pel que ens és tan necessària: La consciència de la vertadera dimensió de la humanitat, com un element integrat en la resta de la existència, amb funcions que acomplir; la capacitat de recuperar  el poder de l’experiència subjectiva, d’endinsar-se en l’ombra i dialogar amb els seus habitants, portant les potencialitats a la superfície, seguint el mateix camí de la llavor que germina sota terra i fructifica sobre ella. La bruixeria, tal com aquí és entesa, emfatitza la relació, el vincle amb l’entorn visible i invisible. Concep l’existència (i l’individu) com una successió de capes de fronteres permeables. En lloc de cercar la evasió cap a una idea abstracte de Paradís, es compromet amb la Terra que habita, sabent que el seu aspecte més dens, la materialitat, no es sinó filla d’un somni col·lectiu. La bruixeria és l’art de descobrir que la única separació entre el Paradís (o l’Edat Daurada) i la Terra es troba en la nostra percepció, i actuar en conseqüència.

Donat que hem estat educats en un model molt diferent, recuperar aquesta visió de la realitat no és un procés senzill, i sovint trobem resistències. Però una vegada la nostre ment comença a familiaritzar-se amb aquesta forma de concebre la realitat, ha de seguir-la la resta del nostre ésser, i per aconseguir-ho amb prou feines comptem amb referències d’aquelles experiències que els nostres avantpassats – si més no, alguns d’ells-  haurien assumit amb major naturalitat.

Quan parlem de la Via Diürna, ens referim a una sèrie d’eines que ens ajuden a funcionar correctament en el món “objectiu”, ens ajuden a endreçar les nostres idees i també a donar cert ordre a les nostres vides, tenint en compte els diferents aspectes del nostre ésser i començant a desenvolupar el seu potencial. La Via Diürna inclou tècniques que no ignoren el valor de la subjectivitat, però se centra en els processos “sobre terra”, en el nostre àmbit regular d’actuació. Com hem estat educats precisament per viure en aquest àmbit reduït, la nostra ment i el nostre cos son més receptius a acceptar algunes millores funcionals, i és un bon punt per començar a prendre consciència de les nostres capacitats.

Però la Via Nocturna és el camí que prenem cap a les ombres i els resplendors del Món, i de nosaltres mateixos. Donat que gran part del coneixement que vam tenir al respecte s’ha perdut, donat el tarannà mateix d’aquests territoris, a mesura que ens allunyem de les zones relativament cartografiades, augmenta el risc de trobar allò imprevisible. Més enllà dels límits de la nostra comprensió racional habiten els dracs que guarden els tresors que no poden ésser guanyats mitjançant la força o l’engany. Tal com succeeix en el regne oníric, les formes flueixen i les fronteres de l’individu es dilueixen en la dansa de poderoses corrents. Ningú torna d’aquest contacte essent el mateix que partí, ningú torna sense haver perdut el Món que coneixia i guanyat un de nou. Per això, la Via Diürna pot ajudar-nos a estar en les condicions necessàries per assumir els riscos que comporta el transit per la Via Nocturna, per recollir el que quedi de nosaltres i establir un nou ordre, després del caos a tots els nivells que pot comportar el viatge, ajudant-nos a integrar la experiència en les nostres vides quotidianes. A la Via Diurna veien néixer, fructificar i morir les manifestacions del món objectiu. A la Via Nocturna ens perdem en les possibilitats infinites que implica la dissolució, per emergir en una nova encarnació, en una concreció o manifestació única, que discrimina necessàriament la resta.

En cap d’aquestes Vies fem camí sols. L’ésser humà és un canal entre les forces terrestres i les influències que es troben per sobre del cels sobre els nostres caps; tantes capes hi ha entre elles com parts del nostre ésser, i habitants pertanyents a cada nivell, amb els que som vinculats de la mateixa manera, en la mateixa continuïtat. Tot allò que sorgeix de les profunditats de la terra, de les regions de l’ombra, ho fa, en certa manera, per atracció dels estels. I així com el món en el que hem crescut, la nostra suposada realitat objectiva, no és més que la regió visible del Somni de la Terra, tot l’àmbit terrestre resulta ínfim si el comparem amb les Potencies estel·lars que ens recolzen i guien en l’acompliment de les nostres funcions. Tots els nostres dimonis anhelen els estels, que no poden abastar per ells mateixos, sinó desvetllant en nosaltres aquesta mateixa fam. Tan se val amb quantes altres coses provem d’apaivagar les seves exigències, tan se val quantes altres coses sacrifiquem per provar de mantenir-los al marge: els nostres luxes, els nostres béns, la nostra felicitar o les nostres vides… res no saciarà la seva incansable voracitat, tret l’encalçar el camí vers els estels. Això vol dir abraçar una major dimensió de nosaltres mateixos, que trencarà des de dins els límits del nostre antic ésser, i n’esfondrarà els pilars. El viatge d’anada a les profunditats implica una dissolució equivalent a la mort, mentre que el retorn a la superfície imposa un nou, en ocasions dolorós, naixement a la llum.


 

CASTELLANO

compendium maleficarum
Compendium maleficarum, 1608

La Vía Nocturna

En el año 906 el Canon Episcopi recoge la creencia de que ciertas mujeres siguen a Diana en su cabalgata por los cielos nocturnos. Se considera a las creyentes como “mujeres alucinadas”, que serán amonestadas por seguir esta superstición. Sin embargo, en los siglos XIV-XV el vuelo de las brujas, y el mal que éstas son capaces de causar, se acepta como una terrible realidad contra la que es necesario tomar medidas drásticas. La brujería es la última de las herejías perseguidas por la Inquisición, un culto al enemigo del dios cristiano y un peligro para la comunidad que debe ser erradicado de la faz de la tierra.

El modelo educativo en el que hemos crecido tiende a enfatizar la capacidad libertadora de la Edad de la Razón. Pero al hablar de la Edad Moderna suele esquivarse convenientemente el hecho de que, juntamente con este nuevo ànimo “racional”, el control sobre la población por parte del poder se estrechó en todos los sentidos; se inventaron los censos, se aceptó la tortura como método para obtener información, y se detallaron más asuntos sobre los que rendir cuentas. Este control creciente se extendió también al área del pensamiento. La Edad Moderna traza un antes y un después en la relación de las personas con el entorno, iniciando un proceso de Objetivación del mundo del que nuestra civilización es heredera directa. Es precisamente en este cambio de mentalidad en el que se producen las Cazas de Brujas: Una vez “admitida” la realidad material de la brujería y el peligro que suponía para el bien común, devino dogma. Una vez estandarizados los métodos y procedimientos para identificar a la bruja y lograr la confesión, este conocimiento práctico se publicó en manuales y quedó en manos de las autoridades seculares, que debían colaborar en la eliminación del enemigo general.

El vuelo al Sabbat es uno de los rasgos distintivos de la brujería europea; no se encuentra entre las acusaciones (envenenamiento de pozos, misas negras, canibalismo) que habían compartido otros colectivos perseguidos en época medieval (leprosos, cátaros, judíos). Brujas y brujos, capaces de hacer bien o mal mediante el trabajo mágico, los ha habido prácticamente en todas las culturas, de cualquier época. Pero el vuelo al Sabbat guarda reminiscencias de los antiguos paganismos y hace referencia a la capacidad de ciertos individuos de proyectar una parte de su conciencia para participar, junto a otras entidades descarnadas, de fenómenos que tenían lugar cíclicamente, relacionados no sólo con el calendario agrícola, sino con los procesos naturales de vida y muerte. La implicación humana en estos procesos – la memoria de los cuales difícilmente se conserva en la tradición folklorica del siglo XIX y agoniza a lo largo del XX – está ligada a una idea múltiple del alma, así como a ciertas funciones activas que ésta ha de ejercer en la Tierra; ambos conceptos marcados como “irracionales” que ha sido secularmente soterrado.

Cuando revisamos la documentación que se conserva sobre los procesos de brujería, encontramos que los Inquisidores, a menudo extraños en los pueblos a los que llegaban con sus guiones de interrogatorio, encontraron multitud de respuestas por parte de los acusados. En aquellos casos en los que las confesiones no son extraídas bajo tortura, descubrimos cosmologías variadas de región en región, de individuo en individuo, con algunos puntos en común (el vuelo en espíritu, la transformación en animal, las batallas, los banquetes, el descenso a los Infiernos…) pero con múltiples formas de concreción en imágenes. Muchos de estos practicantes se consideran a sí mismos cristianos, defensores de sus aldeas contra enemigos cercanos, conscientes de estar cumpliendo un rol en sus comunidades. La Inquisición se encargó mediante torturas, pero también mediante sermones, de homogeneizar el discurso de los acusados por brujería y poblarlo de la imaginería elaborada por los demonólogos.

Esta clase de persecución sólo podía llevarse a cabo confiando en la “Verdad”, en que la verdad era una y única, alcanzable mediante la razón y validable a través de hechos, sin admitir ambigüedades. Cuando las supuestas pruebas de la brujería (marcas de nacimiento y otras señas delatoras) y la idea del vuelo físico de la bruja dejaron de encajar en el marco de una razón refinada, la brujería volvió a considerarse una fantasía fuera de la realidad. Hasta hace relativamente poco – y en muchos casos, aún hoy- todo lo que había que descubrir sobre el vuelo al Sabbat era qué clase de droga provocaba las “alucinaciones”. Con eso, se considera resuelto y explicado el incómodo asunto de la brujería. Lo que nuestra civilización sacrificó junto con las “brujas” que fueron a la horca o a la hoguera fue la validez de la experiencia subjetiva a la hora de entender, explicar y participar en el mundo.

Tal vez sea esa la mayor aportación de la brujería a la actualidad, el motivo por el que es tan necesaria: La conciencia de la verdadera dimensión de la humanidad, como un elemento integrado en el resto de la existencia con funciones que cumplir; la capacidad de recuperar el poder de la experiencia subjetiva, de adentrarse en la sombra y dialogar con sus moradores, trayendo las potencialidades a la superficie siguiendo el mismo recorrido de la semilla que germina bajo tierra y fructifica sobre ella. La brujería, tal como aquí es entendida, enfatiza la relación, el vínculo con el entorno visible e invisible. Concibe la existencia (y al individuo) como una sucesión de capas de fronteras permeables. En lugar de buscar la evasión hacia una idea abstracta de Paraíso, se compromete con la Tierra que habita, sabiendo que su aspecto más denso, la materialidad, no es sino hija de un sueño colectivo. La brujería es el arte de descubrir que la única separación entre el Paraíso (o la Edad Dorada) y la Tierra se encuentra en nuestra percepción, y actuar en consecuencia.

Dado que hemos sido educados en un modelo muy diferente, recuperar esta visión de la realidad no es un proceso sencillo, y a menudo encontramos resistencias. Pero una vez nuestra mente empieza a familiarizarse con esta forma de concebir la realidad, debe seguirle el resto del ser, y para ello apenas tenemos referencias acerca de las experiencias que nuestros antepasados – al menos algunos entre ellos- habrían asumido con mayor naturalidad.

Cuando hablamos de la Vía Diurna nos referimos a una serie de herramientas que nos ayudan a funcionar correctamente en el mundo “objetivo”, nos ayudan a ordenar nuestras ideas y también a dar cierto orden a nuestra vida, teniendo en cuenta los diferentes aspectos de nuestro ser y empezando a desarrollar su potencial. La Vía Diurna incluye técnicas que no ignoran el valor de la subjetividad, pero se centra en los procesos “sobre tierra”, en nuestro ámbito regular de actuación. Como hemos sido educados precisamente para vivir en este ámbito reducido, nuestra mente y nuestro cuerpo están más receptivos a aceptar algunas mejoras funcionales, y es un buen punto para empezar a tomar conciencia de nuestras capacidades.

Pero la Vía Nocturna, es el camino que emprendemos hacia las sombras y resplandores del Mundo, y de nosotros mismos. Dado que mucho del conocimiento que tuvimos al respecto se ha perdido, dada la naturaleza misma de estos territorios, a medida que nos alejamos de las zonas relativamente cartografiadas, aumenta el riesgo de lo imprevisible. Más allá del límite de nuestra comprensión racional, habitan los dragones y guardan los tesoros que no pueden ser conquistados mediante la fuerza o el engaño. Al igual que sucede en el reino onírico, las formas fluyen y las fronteras del individuo se diluyen en la danza de poderosas corrientes. Nadie regresa de este contacto siendo el mismo que partió, nadie regresa sin haber perdido el Mundo que conocía y ganado uno nuevo. La Vía Diurna puede ayudarnos a estar en las condiciones necesarias para asumir los riesgos que comporta la Vía Nocturna, para recoger lo que quede de nosotros y establecer un nuevo orden tras el Caos a todos los niveles que puede comportar el viaje, ayudándonos a integrar la experiencia en nuestras vidas cotidianas. En la Vía Diurna vemos nacer, fructificar y morir las manifestaciones del mundo objetivo. En la Vía Nocturna nos perdemos en las posibilidades infinitas que implica la disolución, para emerger en una nueva encarnación, en una concreción o manifestación única, que discrimina necesariamente el resto.

En ninguna de las Vías caminamos solos. El ser humano es un canal entre las fuerzas terrestres y las influencias que se hayan por encima del cielo sobre nuestras cabezas; tantas capas hay entre ellas como partes de nuestro ser, y moradores pertenecientes a cada nivel, con los que estamos igualmente vinculados. Todo aquello que surge de las profundidades de la tierra, de las regiones de la sombra, lo hace, en cierto modo, porque las estrellas lo atraen hacia sí. Y así como el mundo en el que hemos crecido, nuestra supuesta realidad objetiva, no es más que la región visible del Sueño de la Tierra, todo el ámbito terrestre, resulta ínfimo si lo comparamos a las Potencias estelares que nos apoyan y guían en el cumplimiento de nuestras funciones. Todos nuestros demonios anhelan las estrellas, que no pueden alcanzar por sí mismos, sino despertando en nosotros esa misma hambre. No importa con cuantas otras coses intentemos calmar sus exigencias, no importa cuántas otras coses sacrifiquemos para intentar mantenerlos al margen: nuestros lujos, nuestros bienes, nuestra felicidad o nuestra vida… nada saciará su inagotable voracidad salvo el emprender el camino hacia las estrellas. Esto significa abrazar una mayor dimensión de nosotros mismos, que romperá desde dentro los límites de nuestro antiguo ser, y hundirá sus pilares. El viaje de ida a las profundidades implica una disolución equivalente a la muerte, mientras que el retorno a la superficie impone un nuevo, y en ocasiones doloroso, nacimiento a la luz.

Les Pintes i la Màgia a la tradició catalana // Los Peines y la Magia en la tradición catalana // Haircombs and Magic in Catalan tradition

CATALÀ

Plou i fa sol… les bruixes es pentinen…  

escarr
Pinta de la cova d’Es Carritx 1100-800aC    

En la tradició catalana la pinta és un objecte màgic semblant al fus o la filosa; ja que sempre hi ha hagut una vella relació simbòlica entre filar i pentinar, entre el fil i el cabell, o una relació entre les pintes de pentinar lli o cànem per a ser filat.  

La pinta és un atribut fabulós de sirenes, encantades, i també de bruixes; presenta també relació amb la cua descarnada o l’espina del peix, signe de mort. En cultures primitives, tallar-se els cabells o pentinar-se, podia tenir, en certes circumstàncies -per exemple durant el dol, caràcter de tabú.  

Respecte el seu ús en els arts d’encantament o d’enamorament, trobem que en el cançoner i en el rondallari moltes noies enamoren els galants pentinant-se la llarga cabellera mentre seuen a la finestra amb una pinta d’or. Les encantades i dones d’aigua, numens relacionats amb el medi aquàtic, pentinen les seves cabelleres amb pintes d’argent vora les fonts i els estanys i encanten els qui les miren.  

En altres rondalles, se’ns conta que, quan el marit d’una dona d’aigua incompleix la seva promesa de no citar mai el seu origen i trenca l’encís, ella segueix tornant cada nit, malgrat tot, a pentinar els seus fills. 

També es freqüent, com al conte de l’Amor de les Tres Taronges, el cas de la vella bruixa que s’ofereix a pentinar la noia i maliciosament li clava la pinta o una agulla de picar al clatell, amb la qual cosa la noia resta encantada, adormida, com morta, o transformada en ocell; només arrencant-li l’agulla retornarà a la seva identitat original.  

ebdda9bbaf826aba7d5fb1cf7bcd3925--roman-fashion-hairpin
Pinta d’os de l’Antiga Roma segle II-V

Fins fa poc temps, es creia que quan les bruixes es pentinaven desencadenaven tempestes, sobretot a la mar, ja que els cabells que resten enredats a la pinta després de pentinar-se poden provocar el mal temps. D’aquí sorgeix la cançó infantil de “plou i fa sol / les bruixes es pentinen / plou i fa sol / les bruixes porten dol”.

En el rondallari es conserven mostres del llançament màgic d’una pinta en persecucions; com en la rondalla de la bruixa o filla del diable qui llança una pinta que es converteix  en un bosc espès o en un riu en flames que el perseguidor no pot travessar.  

Antigament hom donava a les pentinadores un poder especial per entendre el sentit dels somnis, talment les clàssiques sibil·les. I en el rondallari, l’àvia del gegant o l’ogre o del diable, mentre el pentina pot descobrir els secrets o misteris que guarda, tot arrencant-li tres pèls.  Ara bé, deixarem la relació amb les Filadores i el Fat per a futurs articles…  

 


CASTELLANO:

Llueve y luce el sol… las brujas se peinan.. (antigua canción catalana). 

En la tradición catalana, el peine es un objeto mágico parecido al huso o la rueca, ya que siempre ha habido una vieja relación simbólica entre hilar y peinar, entre hilo y pelo, o una relación entre los peines de peinar lino o cáñamo para ser hilado.    

El peine es un atributo fantástico de sirenas, encantadas y también de brujas. Presenta también relación con la cola descarnada o la espina del pez, símbolo de muerte. En culturas primitivas, cortarse el pelo o peinarse, podía tener en ciertas circunstancias (por ejemplo, durante un duelo) un carácter tabú.

Respecto a su uso en las artes de encantamiento o de enamoramiento, encontramos en el cancionero y en el folclore muchas doncellas que enamoran a sus pretendientes peinándose la larga cabellera, sentadas en las ventanas, con pinta de oro.  Las encantadas o mujeres de agua (xanasgojes, aloges, …) peinan sus cabellos con pintas de plata cerca de las fuentes y los lagos, encantando a quien las mira. 

Cuando el marido de una encantada incumple la promesa de no citar nunca el origen de ella, rompiendo así el encantamiento, y a pesar de que ella lo abandona, retorna cada noche para peinar a sus hijos.   

También es frecuente, como encontramos en el cuento del “Amor de les tres taronges”, el caso de la vieja bruja que se ofrece para peinar a la muchacha y maliciosamente le clava el peine o una aguja de picar en el cuello, con la cual cosa la chica restará encantada, dormida, como muerta, o transformada en pájaro- y solo arrancándole el peine o la aguja volverá a su identidad original.   

Se cree que cuando las brujas se peinan, desencadenan tormentas, sobretodo en la mar, ya que los cabellos que quedan enredados en el peine después de peinarse pueden provocar el mal tiempo. De aquí surge la rima catalana “Llueve y hace sol / las brujas se peinan / llueve y hace sol / las brujas van de negro”, que parece hacer referencia a esta creencia.

En el folclore conservamos muestras del lanzamiento mágico de un peine en las persecuciones: hay relatos que cuentan la historia de una  muchacha que es una bruja o a veces la misma hija del diablo, lanza un peine que se convierte en un bosque espeso o en un río en llamas que su perseguidor no puede atravesar.   

Antiguamente se daba a las peinadoras un poder especial para entender el sentido de los sueños, igual que las clásicas sibilas. Y en el folclore, la abuela del gigante o del ogro, (que en algunas versiones es la abuela del diablo), mientras lo peina puede descubrir los secretos o misterios que guarda, arrancándole de la cabeza o de la barba tres pelos.     

Dejaremos la relación con las Hilanderas y el Destino  para futuros artículos… 

  


ENGLISH:

In the Catalan tradition combs are regarded as a magical objects similar to spindles, as there has always been an old symbolic relationship between spinning and combing, between the thread and the hair, or a relationship with the hemp and linen combs that were used for threading. 

The comb is a fabulous attribute of sirens, the water nymphs (encantades or dones d’aigua), and also witches; and they present a relationship with the spines of fish, a traditional symbol for death. In primitive cultures, cutting hair or combing, it could have, in certain circumstances – for example during mourning, a taboo-like character. 

Regarding their use in the arts of enchantment or love witching, we find that, in songs and stories, it is said that many girls make young men fall in love with them by combing their long hair while sitting in the window with a golden comb. The feminine water spirits (dones d’aigua or gojes in Catalan) comb their hair with silver combs near the fountains and the ponds and enchant those who look at them, perhaps a reminiscence of a deity that connects water and the Otherworld. 

There is a tale that tells the story of a dona d’aigua who fails to her promise of never mentioning her true nature and her origin to her husband, and despite having to return to her world, she keeps coming back every night to comb her children. 

It is also frequent, as in the story of the “Love of the three oranges”, the case of the old witch who is offered to comb the girl and maliciously nails the comb or a needle on her neck, making the girl, now under a spell, fall asleep, drop dead, or turned into into a bird; only by removing the needle will she return to its original identity. 

It is believed that when the witches and sorceresses comb their hair, they unleash storms, especially at sea, as the hair that remains tangled to the comb after combing can cause bad weather. There is an old nursery rhyme that goes: “It rains and the sun is shining / witches comb their hair / it rains and the sun is shining / witches dress in black” that makes reference to such belief.

In other tales, we can find evidences of the magical shooting of combs, in context of a persecution: the witch or a daughter of the devil throws a comb that becomes a thick forest or in a river in flames that the prosecutor can not cross.   

In ancient times, a special power was given to combs and they were regarded as a tool to understand the meaning of dreams, such as used by sibyls. There is a tale in Catalonia that tells the story of a grandmother of a giant, an ogre, (in some versions she is said to be the grandmother of the devil) who, by combing her grandson, is able to discover the secrets or mysteries that he keeps, taking three hairs from him, making a clear reference to the spinner and the powers of prophecy. Anyway, we will leave the relationship with spinners and Fate for future articles … 

 

Notícies d’estiu

IMG_7663

CATALÀ:

Avui, solstici d’estiu, no podem evitar pensar en un altre cicle que ha acabat, i en un nou que ha de començar. Enguany no podem evitar pensar en com han canviat les coses, i com es presenta el camí davant nosaltres.

Aquesta renovació, aquesta oportunitat per a créixer i aprofondir en el camí ha sigut escoltada i assumida. Esperem poder seguint oferint-vos els fruits de la nostra recerca i praxi amb tanta honestedat i profunditat com hem fet fins ara.

Així, anunciem que, finalment, el Gremi de l’Art celebrarà el 3r Seminari de Bruixeria Tradicional, que en aquesta ocasió versarà sobre el Territori i la seva rellevància en l’Art de la Bruixeria. Només podem avançar que es durà a terme els dies 14 i 15 d’octubre de 2017, a Sant Esteve de Palautordera. Aviat en tindreu més informació.


CASTELLANO:

Hoy, solsticio de verano, no podemos evitar pensar en otro ciclo que ha terminado, y en un nuevo que debe comenzar. Del mismo modo, no podemos evitar pensar en cómo han cambiado las cosas, y cómo se presenta el camino ante nosotros.

Esta renovación, esta oportunidad para crecer y profundizar en el camino ha sido escuchada y asumida. Esperamos poder siguiendo ofreciendo los frutos de nuestra investigación y praxis con tanta honestidad y profundidad como hemos hecho hasta ahora.

Así, anunciamos que, finalmente, el Gremi de l’Art celebrará el 3º Seminario de Brujería Tradicional, que en esta ocasión versará sobre el Territorio y su relevancia en el Arte de la Brujería. Sólo podemos adelantar que se llevará a cabo los días 14 y 15 de octubre de 2017, en Sant Esteve de Palautordera. Pronto tendréis más información.


ENGLISH:

Today, day of summer solstice, we can not help but thinking about another cycle that has ended, and that new one that is about to start. This year things have changed as well as we have, and the path presents before us much differently.

This renewal, this opportunity to grow and deepen the path has been heard and accepted. We hope to continue offering the fruits of our research and practice with as much honesty and depth as we have done so far.

Thus, we announce that, finally, el Gremi de l’Art will celebrate the 3rd Traditional Witchcraft Seminar, which on this occasion will deal with the Territory and its relevance in the Art of Witchcraft. We can only advance that it will take place on October 14th and 15th , 2017, in Sant Esteve de Palautordera. Soon you will have more information.

Image credit: Joan Amades, COSTUMARI, vol. V “Cercant les herbes de la bonaventura”